Tot just fa avui tres anys, ens vam embarcar en aquesta aventura de la lluita feminista. Tot va començar amb l’amenaça del ministre Gallardon d’aprovar una llei penalitzadora de l’avortament.

Nosaltres encara no teníem una opinió gaire formada, però el que si sabíem, es que havíem de ser lliures d’escollir que voler fer amb el nostre cos, i que ningú i encara menys un tio, ens diria si podíem o no avortar.

Amb aquestes noticies, va començar a haver-hi moviment a tots els racons d’Espanya per convocar una suuuper manifestació en contra de la reforma de l’Abortament, aquesta mani es diria “El Tren de la Llibertat”. Nosaltres, de ple ens vam ficar a organitzar una marxa, amb l’ajuda de l’Associació d’Estudiants de L’H.

Vam pagar-nos els nostres bitllets d’ALSA, i vam sortir un grupet de l’Estació del Nord a mitja nit, per a arribar a Madrid a primera hora, passejar, fer turisteo i estar a tope a la graan mani que va anar des d’Atocha fins al Congrés dels Diputats. Després, van sortir a la nit de l’Estació d’avinguda d’Amèrica i vam arribar a Barcelona al matí següent,

A més podem fardar de que vam sortir al Periòdico a pagina sencera… jajajajaja

tren libertad

36 hores, molts quiilomètres en autobús i caminats, poques hores de son i molts càntics feministes que mai havíem escoltat.

Gràcies a aquella manifestació, avui podem dir que som aquí amb més ganes que mai i cridant ben fort: LA REVOLUCIÓ SERÀ FEMINISTA, O NO SERÀ!