A l’any 2015, després de nombroses mobilitzacions i rebuig per gran part de la societat del nostre país, es va aprovar un nou text que modificava la Ley Orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo aprovada al 2010. Aquest text només contemplava una modificació important: la que feia referència a les joves menors de 16 i 17 anys.

La reformada llei de 2010 va situar als 16 anys la majoria d’edat per poder decidir sobre la interrupció de l’embaràs i, per tant, els pares o tutors legals només havien de ser informats d’aquesta decisió, excepte en el cas de que aquesta comunicació pogués provocar per a la menor un conflicte greu amb risc d’amenaces, coaccions o mals tractaments. Amb la reforma aprovada al 2015, les menors de 16 i 17 anys han de tenir del consentiment exprés dels seus pares o tutors legals per poder avortar, establint que en cas de que amb aquesta situació es pugui posar en perill al menor haurà de ser un jutge qui decideixi.

Aquesta modificació es una incongruència amb la resta de la legislació que atorga a les menors de 16 i 17 anys la possibilitat de prendre un seguit de decisions sense la necessitat d’obtenir el consentiment dels seus pares o tutors legals. Aquestes menors podran:

  • Treballar: A partir dels 16 anys, les menors poden tenir un contracte de treball i adquirir tots els drets i deures dels treballadors, cotitzant com un ciutadà més a la Seguretat Social.
  • Contraure matrimoni: Tot i que l’edat legal per poder contraure matrimoni sense necessitat de consentiment patern és als 18 anys, a partir dels 18 anys es possible contraure matrimoni si es sol·licita l’emancipació.
  • Mantenir relacions sexuals amb un adult: El Codi Penal estableix que l’edat de consentiment en Espanya per a mantenir relacions sexuals amb un adult és 16 anys.
  • Responsabilitats davant de la justícia: Els fets delictius comesos entre els 14 i els 18 anys deriven responsabilitats penals, tot i que als menors d’edat se’ls apliquen normes penals específiques i són jutjats davant de tribunals específics.
  • Conducció de motos: A partir dels 14 anys es possible obtenir la llicencia de conducció de ciclomotors, i a partir dels 16 anys es poden conduir motocicletes fins a 125 cc amb l’obtenció del respectiu permís.
  • Consentiment per operacions quirúrgiques: La Llei d’Autonomia del Pacient estableix la majoria d’edat sanitària en els 16 anys, per tant el menor no necessita autorització legal per poder realitzar-se o rebutjar tractaments mèdics. Hi ha tres excepcions en aquest cas: Participació en assajos clínics, reproducció assistida i avortament.
  • Utilització d’armes de caça o esportives: El Reglament d’Armes autoritza als joves de 16 i 17 anys l’ús d’armes per a la caça, sempre que es trobin en possessió legal d’una autorització especial d’ús d’armes per a menors i vagin acompanyats de dos majors d’edat amb llicencia d’armes, que no han de ser necessariament els seus pares o tutors legals.

Es pot veure clarament que les joves de 16 i 17 anys són tractades com a persones adultes en el nostre ordenament, ja que tenen responsabilitats penals, acceptar o rebutjar tractaments quirúrgics, poden treballar o mantenir relacions sexuals lliurement. A més se’ls considera adults responsables amb capacitat pròpia de decisió tenint en compte que poden arribar a utilitzar armes de caça o conduir ciclomotors i motocicletes. Però per què no poden avortar sense consentiment patern? Per què no poden decidir lliurement que fer amb el seu propi cos, si són considerades com persones adultes per moltes altres decisions?

La resposta és senzilla: Perquè avui en dia part d’aquesta societat considera que el cos d’una dona embarassada és propietat de tota la societat, i no de ella. Perquè estan més preocupats en obstaculitzar la vida d’aquestes dones que en ajudar-les a viure en llibertat. Perquè no van poder aconseguir una reforma molt més restrictiva que aboques a les dones que volguessin interrompre el seu embaràs a la clandestinitat. No van poder aconseguir prohibir a les dones poder decidir sobre el seu propi cos i, per això, van atacar a les més vulnerables de nosaltres, a les dones més joves.

Però no ens rendim. Continuem lluitant! Per nosaltres, per les nostres joves! Per poder decidir lliurement! És la nostra decisió! És el nostre cos!