Passen els anys i les dones seguim patint la major expressió de la barbàrie del masclisme: la violència de gènere. En el que va d’any, 44 dones han estat assassinades a Espanya per les seves parelles o ex parelles, en total 971 des de l’1 de gener de 2003, data en la qual es van començar a comptabilitzar els assassinats masclistes a Espanya.

En el que va d’any, cada setmana ha estat assassinada, com a mínim, una dona per la seva parella o ex parella sentimental. Cada setmana. Aquestes dones han estat assassinades sota l’empara de la violència masclista, és a dir, aquella realitzada pels homes vers les dones, pel simple fet de ser dones, per considerar-les de la seva propietat.

El cicle en el qual es desenvolupa la violència masclista, en l’àmbit de la parella, està constituït per tres etapes on les interaccions violentes dins de la parella estan vinculades amb un increment de la tensió en les relacions de poder establertes entre ambdues parts. Aquestes fases són les següents:

1. Fase d’acumulació de tensió: Escalada gradual de tensió que es manifesta en actes hostils de l’home cap a la dona, com cridar, insultar, enfadar-se… La dona intenta calmar la situació o evitar fer alguna cosa que molesti a l’home o augmenti la tensió, per evitar o controlar una possible agressió.

2. Fase d’agressió – explosió: La fase de tensió s’aguditza arribant a violència psicològica, física i/o sexual. L’home sempre tracta de fer responsable dels seus actes a la dona o qualsevol circumstància que li ha ocorregut fora de la parella, la qual cosa fa que justifiqui la seva agressió i la dona se senti culpable.

3. Fase de reconciliació o “lluna de mel”: L’home mitjançant la manipulació emocional, busca el perdó a través de promeses de canvi, regals… amb la finalitat que la dona es mantingui en la relació.

Amb el temps, la fase d’acumulació de tensió i la d’explosió-agressió, s’instaura en la relació repetint-se sovint i arribant fins i tot a fer desaparèixer la fase de reconciliació.

Separar-se del seu cercle íntim, deixar de treballar, aïllar-se socialment, tornar-se més tímida, negar o justificar la violència són algunes de les actituds que a poc a poc formaran part del dia a dia d’aquestes dones. Davant aquestes situacions, és molt important que el seu entorn sigui capaç de detectar els senyals d’ajuda o els indicis que ella pugui estar patint violència. És necessari que totes treballem de cara a prevenir i conscienciar a la ciutadania, educant en diferents aspectes com la tolerància, la diversitat, la igualtat de drets i oportunitats i l’educació emocional de cara a evitar noves situacions de violència masclista.

En el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra Dones i Nenes, hem d’estar unides per trencar la barrera de la por i el silenci de les dones que sofreixen agressions, insults, maltractaments, abusos sexuals i, desgraciadament, assassinats. Hem de dir prou, unir els nostres recursos i conscienciar per acabar amb aquesta xacra, que es cobra la vida de tantíssimes dones any rere any.

Perquè, davant el patriarcat, només queda la sororitat i la lluita feminista!